MESCLAT

El mesclat és una beguda de la Terra típica de Mallorca.
Hi ha dues varietats de mesclat, el blanc (palo amb anís sec i dolç) i el negre (palo amb anís sec), tot i que només el segon és típic de tota l'illa de Mallorca (el blanc ho és només del nord de l'Illa). El Palo, és un licor típic també de Mallorca. Està fet amb garrofa, genciana, cacau, vainilla, pell de llimona, coriandre, canyella, camamilla i nou moscada. Té un gust amargant.
Per fer un mesclat cal posar dos glaçons i cobrir-los de Palo i la resta del got d'anís.

Com no, a la nostra terra tenim un grup de música que ha agafat el nom d'aquesta beguda, Mesclat, i li ha dedicat una cançó "Mesclat"

La cervesa

La cervesa (del gàl·lic cerevisia) és una beguda molt antiga producte de la fermentació de l'ordi. Actualment es beu gasificada, i normalment fresca. Per extensió, la cervesa és qualsevol beguda alcohòlica produïda per fermentació de cereals.

Tothom sap que la cervesa és molt coneguda al Nord d'Europa i per tant que prové d'allà, però a Catalunya, s'han trobat indicis d'elaboració de cervesa en jaciments prehistòrics com el de Genó (Lleida) o el de Begues ( Barcelona), però no es pot parlar d'una veritable industria cervesera fins al segle XIX en que comencen a aparèixer petites fàbriques artesanals. La primera gran fàbrica de cervesa catalana (i també la primera de l'Estat Espanyol) va ser oberta el 1856 per Loius Moritz a Barcelona.

Molts grups del nostre país han dedicat cançons al beure més begut a Catalunya, com The Companys que el títol ja ens ho diu tot "Cervesa", els Pets "Cervesa, nenes i rock" i Brams que fa una carta d'amor a la Voll Damm a "Cançó d'amor"

Aromes de Montserrat

Les Aromes de Montserrat és un licor d'herbes destil·lat de 31º de graduació alcohòlica, elaborat a partir d'aigua, sucre, alcohol i dotze herbes entre elles la farigola, el ginebró, l'espígol, la canyella, el clavell d'espècia i els coriandres.

Segons la tradició va ser creat pels monjos benedictins del Monestir de Montserrat, a partir d'herbes de la muntanya de Montserrat, amb la intenció de que fos un remei estomacal. El cert és que el seu origen és incert, però se sap que es fa servir la mateixa tècnica per la seva elaboració des de fa dos-cents o tres-cents anys.

En un principi la producció es destinava al consum propi i al dels pelegrins que visitaven el monestir, però donada la creixent popularitat que va assolir per les seves propietats estomacals es va començar a comercialitzar.

Al tractar-se d'un licor la base del qual són plantes aromàtiques, arrels i llavors, es pot assaborir en aperitius, begudes llargues i còctels. La seva aplicació en reposteria és molt important. Comunica una personalitat i sabor particular als gelats, pastissos i macedònies. Es recomana especialment en la preparació de les taronges tallades.

Qui en sap molt d'aquest licor són els Xitxarel·los, grup del Montserratí (com diuen ells), li han dedicat una cançó a les Aromes de Montserrat

De vacances!

Comença la Setmana Santa i jo estic de vacances, per aquest motiu he deixat que la meva secció la faci un altre. Mentre jo vaig amunt i avall tastant diverses begudes, en Roger de Gràcia us farà el "De bar en bar" d'aquest dimecres. La llàstima és que ho va entendre malament i en comptes de fer-ho per Ràdio Tiana, va emetre-ho per "Caçadors de Paraules de TV3".
Conclusió: He hagut de tornar de les meves vacances per fer els comentaris del seu programa!!
La beguda és una bona inspiració pels músics, perquè hem trobat moltes cançons que ens parlen del BEURE.

Licor de Crema Catalana

Aquest dilluns 19 de març segur que molt de vosaltres vau fer o tastar crema Catalana, doncs aprofitant que és Sant Josep us recomano que beveu "Licor de Crema Catalana". Tothom recorda l'anunci de "Melody, el licor de Crema Catalana" doncs està fet amb ou, llet i sucre i aromatitzat amb llimona i canyella, vainilla i caramel. A tot això li han afegit alcohol etílic, amb graduació alcohòlica entre 15º i 18º.

És ideal per consumir després de les postres. si es pot amb un got gelat, millor, perquè així fa tirar avall. Algú ho pren barrejat amb el café.

Com sempre també us adjuntem alguna cançó, doncs avui hem trobat 2 cantant que han fet una cançó sobre la crema. Jaume Arnella ens explica com es fa la crema catalana (La recepta de la crema) i Albert Fibla li posa títol a una de les seves cançons (Crema Catalana).

Rom cremat

Elaborat amb una base de rom, al qual se li afegeixen grans de cafè, pell de taronja i s'encén. Es serveix abans que no consumeixi la flama.

Normalment el rom cremat es fa quan comencen a cantar les havaneres i a la mitja part (tres quarts hora) ja està a punt de beure’l.

El rom cremat és la beguda més coneguda quan es fa una cantada d’Havaneres.

Tothom sap que cal buscar l’origen de l’havanera a Cuba, al corrent del segle XIX. En efecte són músics cubans que composaren i interpretaren les primeres obres catalogades com havaneres.

Els músics cubans s’han apropiat el ritme de la contradansa europea portat pels colons, barrejant-hi llurs músiques ancestrals. Les primeres havaneres així anomenades daten de 1848. Gracies als intercanvis entre Cuba i la mare pàtria, les havaneres s’estengueren fins les costes catalanes.

Una vegada a Catalunya a final del segle XIX, l’havanera fou adoptada pels pescadors, particularment com cant de taverna. Barreja d’un exotisme sensual, d’evocacions de paisatges encantadors, de ribes llunyanes i de formoses mulates, l’havanera s’ha arrelat dins la cultura de Catalunya.

Trobem molts grups d’havaneres dins les nostres terres, no només grups mariners, sinó que també trobem grups de terra endins, contrades on ni el mar ni el seu aroma hi arriba. Tot i que l’havanera és un ritme bastant tranquil, hi ha grups que han agafat algunes havaneres populars i les han transformat en ritmes més ballables (Rauxa, Tomeu Penya i potser la més coneguda amb “los Manolos”.) Però sempre va molt bé escoltar un grup d’havaneres tradicional.

Licor de Poliol

El licor de poliol és un licor elaborat a partir de l'herba de poliol (molt coneguda com a poleo-menta).

Si volem preparar aquesta beguda caldrà que ho pensem una mica abans de voler-la prendre, perquè és necessari uns 20 dies d'espera.

Primer de tot posarem anís dins un pot i també hi afegirem un grapat de poliol sec, una barra de canyella i una nou moscada aixafada. Un cop tot dins el pot deixarem aquest al sol durant 20 dies.

Quan ja han passat els dies podem filtrar el contingut del pot i passar-ho a una ampolla de vidre. I ja estarà a punt per a beure.

És ideal prendre'n una copa amb gel per fer passar el menjar avall.

És un licor que es pren per les Terres de l'Empordà. Si teniu, un menjar copiós i proveu el licor i encara us trobeu massa "empatxats", proveu d'escoltar algun dels grups de l'Empordà, ells us faran baixar ràpidament el menjar. En tenim moltíssims com SanJosex, Mazoni, Miquel Abras,...

Orxata

Al País Valencià la forma més popular és l'orxata de xufes, que es fa, exclusivament, d'aigua, xufes i sucre. Se serveix molt freda, gelada o granissada, com un refresc, sovint acompanyada de fartons.

El nom prové probablement de ordiata, fet d'ordi (del llatí Hordeum). Existeix una etimologia popular que explica que el mot orxata prové de quan Jaume I entrà a València i una bella dama valenciana li donà a tastar un got d'orxata. Jaume I, quedà tan sorprès del seu sabor que li contestà a la dama: "Açò és or, xata", d'on suposadament derivà "orxata". Lògicament, esta explicació és falsa, en primer lloc per la seua clara inverosimilitud, però, a més, perquè "xata" és un castellanisme que molt probablement era desconegut al català del segle XIII.

Hi ha un grup de l'Horta que es va formar al 2003, suposem que els agrada molt l'orxata, ja que es diuen igual que la beguda, aquests són Orxata Sound System. Prenem diferents estils de música electrònica per mesclar-los amb cant valencià d'estil i altres melodies tradicionals valencianes.

Ratafia

La Ratafia és un licor elaborat a partir d'herbes remeieres, nous verdes, aiguardent, sucre i altres secrets.

Mossèn Cinto Verdaguer ha escrit la coneguda llegenda que ens explica l'origen del "nom d'aquesta estranya i gustosa bevenda tan catalana i pagesívola". "Reunits en terreny neutral tres bisbes catalans per solucionar problemes referents als bisbats i als seus límits, la reunió es perllongà durant hores i hores. Amb les boques eixutes després de tanta xerrameca, emanaren beguda i els fou servit un licor casolà. Sembla que els efectes foren prodigiosos i ràpidament arribaren a un acord que satisfeia les tres parts: "Rata fiat", que podem traduir per "queda establert" o "tracte fet". Preguntat l'amo de la masia el nom de la beguda els va respondre: "No ho sé, no en té. És feta a casa". Els bisbes li van donar el nom de "Rata fiat", ratafia, que fou adoptat pel poble per confirmar els seus tractes."

A la Garrotxa és la beguda nacional, però també és molt típica a les comarques del Pallars, Ripollès i de la Selva. Tot i que és una beguda de la Terra no només la podem trobar als Països Catalans, sinó que la Ratafia es pot beure a Itàlia, Polònia, Txèquia, Estats Units, SudÀfrica,... A Santa Coloma de Farnés cada desembre es fa la fira de la ratafia on es poden trobar un resum de diversos aspectes relacionats amb aquest licor, des dels orígens etimològics del nom, passant per diverses històries i llegendes de tan antiga beguda, fins als variats tipus de ratafia que podem trobar arreu del món. També es pot trobar l'auca de la ratafia.

Els terrassencs la Carrau ja ens expliquen en una de les seves cançons, quins prodigis fa aquest licor.

Cava

Per les festes nadalenques no hi ha res que vingui ve més de gust que brindar amb la beguda més estesa de les nostres contrades.

El Cava és un vi escumós fruit d'una segona fermentació a l'ampolla. Només el most de màxima qualitat de la primera premsada del raïm pot fer-se servir pel Cava. Després de la primera fermentació el vi és embotellat amb un tap provisional i emmagatzemat en posició horitzontal durant molts mesos.

El cava ens fa gaudir tant en situacions formals com menys formals. Compartir una ampolla de Cava amb amics a casa, en un bar o restaurant, dóna una gran satisfacció i aporta una nota de festa a l’ocasió que es reflexa en les bombolles a la copa.

Tot i que el cava és una beguda que es conrea a tot el Principat, l'ubicació més extensa és la de les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès. El grup que hem escollit és una barreja entre les dues comarques. El Santi No Ve són un grup per ballar a les places. Les cançons, arrelades a la música de la seva terra, l'Anoia i el Penedès, com la sardana curta, la polca o la masurca, es combinen amb altres estils més moderns com la rumba, l'ska o el reggae. La cançó que escolteu és una invitació a moure el cos.

Masclet

El Masclet és un combinat de Reus (comarca del Baix Camp) on es barregen el vermut i el Plim. És la beguda de festa major, que entra molt bé però dóna una bona ressaca si no es beu amb moderació.

Per qui no coneix el Plim, serà molt difícil preparar aquest beuratge. Doncs el Plim és una beguda refrescant de fruites, fabricada a Reus. El nom constitueix una veritable anècdota: és conseqüència de la resposta d’un dels responsables comercials de l’empresa, al qual es va demanar opinió sobre el nom de la beguda i ell respongué amb l'expressió «a mi plim!».

Podem prendre el Masclet amb una combinació de rock, ska i reggae amb el so de “Set i mig” un grup del Baix Camp que fa poc que estan en escena, però amb uns objectius molt clars: gaudir i transmetre la seva música.

"de bar en bar"

On sou? Què voleu beure?

Al 25% et donem tota la informació de les begudes de la nostra terra, perquè vagis on vagis dels Països Catalans puguis beure el que és autòcton.

Cada beguda anirà acompanyada d'un grup de música del lloc en questió. Esperem que us faci un bon servei!

Animeu-vos i ajudeu-nos a fer la llista més i més llarga!

La Pomada

La pomada és una beguda de la terra típica de l'illa de Menorca que s'obté al barrejar Gin Xoriguer i llimonada. La pomada està molt associada a les festes de menorquines de l’estiu. Es pot trobar la barreja feta però es recomana, sempre que sigui possible, fer-la al moment emprant Gin Xoriguer i llimonada recent expremuda rebaixada al 50% amb aigua freda o gel, a gust del consumidor.

Amb l'ocupació britànica durant el segle XVIII, la gent de Menorca adoptà com a pròpia la ginebra, una beguda que els militars ocupants havien portat de la seva Anglaterra, precisament per poder continuar bebent-ne a la mateixa illa. Una beguda que avui, justament 220 anys després de la marxa de l'exèrcit britànic, es manté més viva que mai, després de la bona acollida per part dels menorquins nadius.

Si prens una pomada, la podries acompanyar amb la música del grup Inventari. Aquest grup es formà l'any 1995. Des dels seus inicis no ha aturat de fer concerts arreu de Menorca i Mallorca.

El moscat

El moscat és com es coneix a Catalunya Nord el vi de moscatell. Aquest és un vi dolç obtingut amb aturada fermentativa per addició d'un altre vi, o bé amb una fermentació alentida i parcialment en ampolla, que fa que no tot el sucre esdevingui alcohol. La graduació és alta i el gust i l'olor recorden el mesc, d'on prové etimològicament el nom de moscatell.

És una varietat molt antiga, ja utilitzada per grecs i romans. Es suposa que és originària d'Alexandria. Els musulmans la van introduir a la península Ibèrica. Necessita del veïnatge del mar, que li aporta el grau d'humitat necessari per a obtenir una vegetació òptima.

Si prenem moscat se'ns deleitarà el paladar, i si mentrestant també volem deleitar l'oïda, podem escoltar una mica de Joan Pau Giné, gran cantautor de Catalunya Nord. Amb el seu rossellonès podem passar una bona estona al costat d'una copeta de moscat.

El Burret

El Burret o licor-cafè és una beguda de la terra típica de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa. Com el seu nom indica és una composició de cafè amb una graduació alcohòlica que es troba sobre els 15 i els 20 graus i és de color negre.

El "burret" canvia el nom depenent amb què s'ha barrejat. Es diu Pingüí si combines el burret i l'orxata, si el barreges amb granissat de llima es diu Mentireta, el més conegut és el combinat amb refresc de cola, anomenat Plis-plai i, fins i tot es pot barrejar amb cervesa. Encara que també com aperitiu tot sol.

Facis la combinació que facis, està bé pendre'l amb una mica de música de Mugroman (escoltar entrevista), un grup de Xixona a la comarca de l'Alacantí.

L'Olla maresmenca

L'Olla Maresmenca és una beguda molt poc coneguda amb aquest nom, però segur que tothom l'ha tastat alguna vegada. Com diu el nom es fa dins una gran olla, com més beguda hi hagi, més durarà la nit!

La seva composició és molt bàsica, martini blanc i refresc de llimona a parts iguals, una quantitat de sucre important i molt gel.

I per les terres del Maresme tenim un grup que segurament ha begut diverses vegades l'Olla Maresmenca, aquests són Filippo Landini (escoltar entrevista), ells són de Canet de Mar i la seva música ens pot acompanyar durant tota la nit.