dimecres, 7 de març de 2007

Rom cremat

Elaborat amb una base de rom, al qual se li afegeixen grans de cafè, pell de taronja i s'encén. Es serveix abans que no consumeixi la flama.

Normalment el rom cremat es fa quan comencen a cantar les havaneres i a la mitja part (tres quarts hora) ja està a punt de beure’l.

El rom cremat és la beguda més coneguda quan es fa una cantada d’Havaneres.

Tothom sap que cal buscar l’origen de l’havanera a Cuba, al corrent del segle XIX. En efecte són músics cubans que composaren i interpretaren les primeres obres catalogades com havaneres.

Els músics cubans s’han apropiat el ritme de la contradansa europea portat pels colons, barrejant-hi llurs músiques ancestrals. Les primeres havaneres així anomenades daten de 1848. Gracies als intercanvis entre Cuba i la mare pàtria, les havaneres s’estengueren fins les costes catalanes.

Una vegada a Catalunya a final del segle XIX, l’havanera fou adoptada pels pescadors, particularment com cant de taverna. Barreja d’un exotisme sensual, d’evocacions de paisatges encantadors, de ribes llunyanes i de formoses mulates, l’havanera s’ha arrelat dins la cultura de Catalunya.

Trobem molts grups d’havaneres dins les nostres terres, no només grups mariners, sinó que també trobem grups de terra endins, contrades on ni el mar ni el seu aroma hi arriba. Tot i que l’havanera és un ritme bastant tranquil, hi ha grups que han agafat algunes havaneres populars i les han transformat en ritmes més ballables (Rauxa, Tomeu Penya i potser la més coneguda amb “los Manolos”.) Però sempre va molt bé escoltar un grup d’havaneres tradicional.

Cap comentari:



Amb el suport de: