25% - Música en català

Tastautors 2008

2008-01-17T22:52:00.000+01:00

La propera setmana parlarem amb l'Associació Cultural l'Esquellot de Cardedeu que del 18 de gener al 8 de febrer organitza la quarta edició del Tastautors. Els noms que veieu aquí a sota: mazoni, sanjosex, joan miquel oliver fan que cridi molt l'atenció i que valgui molt la pena anar-hi. El 25% us ho recomana! A més el preu no és un impediment, perquè està entre els 4-5 €, és a dir, molt assequible. La idea de l'Esquellot és (i ho aconsegueixen) dinamitzar la cultura popular del nostre territori, i per això organitzen aquest cicle de música d'autor de petit format.

"La tria no ha estat aleatòria, hem partit de la premissa qualitativa del treball dels artistes i hem volgut dibuixar, amb la procedència dels músics, un mapa: és la forma d'un territori culturalment ferit i esquarterat que va de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer."

Tastautors 2008. Enguany volem consolidar aquest festival tan especial pel format, l'ambient i els músics de la nostra geografia cultural que s'hi apleguen.

18 de gener: Mazoni i Bikimel i Aleix Garriga
25 de gener: Sanjosex i Meritxell Gené
1 de febrer: Pere Figueres i Miquel Pujadó
8 de febrer: Arthur Caravan i Joan Miquel Oliver

Més informació a : www.esquellot.cat

Àcid Úric

2008-01-12T16:22:00.000+01:00

Des del mes de maig, no havíem tornat a utilitzar aquest espai per reflexar què és el que dóna de si el 25%. Com tot propòsit de principi d'any, intentarem mantenir-lo i informar dels continguts del programa, i mirarem de penjar-lo, com ja s'havia fet, si és possible.

Per avui mateix, us suggerim el concert que els Sotazero faran al local "Els Genis", a la Rambla de Badalona (el mateix edifici que el Cor de Marina, a la planta -1). El preu de l'entrada és de 3 euros, i podreu gaudir d'un dels primers concerts que fan després de treure al mercat el nou disc "Llestos", que el podeu comprar, o baixar-lo de la web.

Aquest dimecres dia 16 de Gener, entrevistarem els Àcid Úric, que en paraules textuals seves "Àcid úric és un projecte molt àcid i, sobretot, molt úric. Prent-lo amb moderació, paulatinament... però prent-ne tant com vulguis! ". Àcid Úric és el nou projecte en solitari d'Oriol Cardona. Corrosivament és el títol del nou treball d'Àcid Úric, i la primera mostra la podreu trobar a la seva web.Segueix la línia de l'anterior treball, Explicit lyrics, la ment més úrica del panorama rocker dels Països Catalans pretén consolidar un so que poc a poc va experimentant millores qualitatives en els mitjans de gravació de què es val.
El primer senzill és Com un himne, un cant que espera, humilment, servir de company de viatge de tantes lluites vives que necessiten un treball constant i un esguard permanent.

Què vols beure per l’Empollada?

2007-05-16T23:08:00.000+01:00

Durant aquesta temporada la secció “De bar en bar” ha proposat moltes begudes de la Terra, ara és el moment que els oients puguin dir quina és la beguda que els ha agradat més o els hi agradaria provar. És per aquest motiu que obrim un concurs per l'Empollada.

Decidiu quina és la beguda que voleu que hi hagi a la barra de l’Empollada. Només cal donar la vostra opinió i les 2 begudes més votades seran les que podrem tastar tots.

Begudes a escollir:

- Aigua de València
- Olla maresmenca
- Burret
- Moscat
- Pomada
- Masclet
- Cava
- Ratafia
- Orxata
- Licor de Poliol
- Rom cremat
- Licor de Crema Catalana
- Aromes de Montserrat
- Mesclat
- Barreja de Patum

(Podeu votar dues begudes)

Per poder donar la vostra opinió envieu la resposta a:

Barra de l'Empollada
eia@empollada.cat

MESCLAT

2007-05-16T22:39:00.000+01:00

El mesclat és una beguda de la Terra típica de Mallorca.
Hi ha dues varietats de mesclat, el blanc (palo amb anís sec i dolç) i el negre (palo amb anís sec), tot i que només el segon és típic de tota l'illa de Mallorca (el blanc ho és només del nord de l'Illa). El Palo, és un licor típic també de Mallorca. Està fet amb garrofa, genciana, cacau, vainilla, pell de llimona, coriandre, canyella, camamilla i nou moscada. Té un gust amargant.
Per fer un mesclat cal posar dos glaçons i cobrir-los de Palo i la resta del got d'anís.

Com no, a la nostra terra tenim un grup de música que ha agafat el nom d'aquesta beguda, Mesclat, i li ha dedicat una cançó "Mesclat"

Primer cap de setmana de maig

2007-05-03T19:45:00.000+01:00

03/05/2007 Avui dijous a la Sala Bikini de la Ciutat Comtal trobem als GOSSOS en la presentació del seu nou disc, serà a partir de les 9 hores del vespre i el preu de l'entrada es de 12-15€.

03/05/2007 EL mateix dijous per els amants de les noves experiéncies i sabors, tenim els FUFÜ-Ai a partir de les 10 de la nit a la sala Elèctric, també a barcelona, i l'entrada costa 3€.

Per la gent del Vallés, tenim dins la festa major el concert d'Aramateix, aixó serà el divendres 4 de maig a les 22:30h amb entrada gratuïta.
A Badalona el mateix dia es podrà gaudir del canvi de cara dels Lax n'busto i també dins la festa major.

I la proposta del dissabte és mes tranquila peró mes maresmenca, a Vilassar de dalt, tenim en Quimi Portet que a les 11 de la nit, ens farà gaudir de la seva musica ecleptica i polifacética.

La cervesa

2007-05-03T10:00:00.000+01:00

La cervesa (del gàl·lic cerevisia) és una beguda molt antiga producte de la fermentació de l'ordi. Actualment es beu gasificada, i normalment fresca. Per extensió, la cervesa és qualsevol beguda alcohòlica produïda per fermentació de cereals.

Tothom sap que la cervesa és molt coneguda al Nord d'Europa i per tant que prové d'allà, però a Catalunya, s'han trobat indicis d'elaboració de cervesa en jaciments prehistòrics com el de Genó (Lleida) o el de Begues ( Barcelona), però no es pot parlar d'una veritable industria cervesera fins al segle XIX en que comencen a aparèixer petites fàbriques artesanals. La primera gran fàbrica de cervesa catalana (i també la primera de l'Estat Espanyol) va ser oberta el 1856 per Loius Moritz a Barcelona.

Molts grups del nostre país han dedicat cançons al beure més begut a Catalunya, com The Companys que el títol ja ens ho diu tot "Cervesa", els Pets "Cervesa, nenes i rock" i Brams que fa una carta d'amor a la Voll Damm a "Cançó d'amor"

Aromes de Montserrat

2007-04-19T09:09:00.000+01:00

Les Aromes de Montserrat és un licor d'herbes destil·lat de 31º de graduació alcohòlica, elaborat a partir d'aigua, sucre, alcohol i dotze herbes entre elles la farigola, el ginebró, l'espígol, la canyella, el clavell d'espècia i els coriandres.

Segons la tradició va ser creat pels monjos benedictins del Monestir de Montserrat, a partir d'herbes de la muntanya de Montserrat, amb la intenció de que fos un remei estomacal. El cert és que el seu origen és incert, però se sap que es fa servir la mateixa tècnica per la seva elaboració des de fa dos-cents o tres-cents anys.

En un principi la producció es destinava al consum propi i al dels pelegrins que visitaven el monestir, però donada la creixent popularitat que va assolir per les seves propietats estomacals es va començar a comercialitzar.

Al tractar-se d'un licor la base del qual són plantes aromàtiques, arrels i llavors, es pot assaborir en aperitius, begudes llargues i còctels. La seva aplicació en reposteria és molt important. Comunica una personalitat i sabor particular als gelats, pastissos i macedònies. Es recomana especialment en la preparació de les taronges tallades.

Qui en sap molt d'aquest licor són els Xitxarel·los, grup del Montserratí (com diuen ells), li han dedicat una cançó a les Aromes de Montserrat

De vacances!

2007-04-04T10:54:00.000+01:00

Comença la Setmana Santa i jo estic de vacances, per aquest motiu he deixat que la meva secció la faci un altre. Mentre jo vaig amunt i avall tastant diverses begudes, en Roger de Gràcia us farà el "De bar en bar" d'aquest dimecres. La llàstima és que ho va entendre malament i en comptes de fer-ho per Ràdio Tiana, va emetre-ho per "Caçadors de Paraules de TV3".
Conclusió: He hagut de tornar de les meves vacances per fer els comentaris del seu programa!!
La beguda és una bona inspiració pels músics, perquè hem trobat moltes cançons que ens parlen del BEURE.

Artmònix

2007-03-30T13:23:00.000+01:00

Aquesta setmana vam tenir amb nosaltres els Artmonix, un grup que sorgeix a la "fosca i industrial vila de Martorell", tal com diuen ells, tot just fa cosa d'un any. Actualment són tres components, en Marc, el Mafiós i en Joandi. La seva intenció és omplir un espai buit dins l'escena musical catalana a partir de melodies enganxoses i guitarreigs senzills, ja que consideren que el panorama musical es troba en un punt d'indefinició. Us recomanem molt que visiteu la seva pàgina, on us podreu baixar les cançons que tenen gravades sota la llicència creative commons (Un altre món, La vuitena plaga, Nit de Sant Llorenç, Estius, Pell de lluna), és a dir, que són de lliure distribució.

Al programa també vam parlar de l'últim concert de Lluís Llach que ha tingut un gran ressó per totes les terres catalanes, i la retransmissió que TV3 va fer-ne va tenir molt bona acollida, amb uns 600.000 espectadors. Finalment en vam fer ressó dels grups finalistes al premi "disc català de l'any", que otorga Ràdio 4. Els finalistes són:

Batiskafo Katiuskas - ANTÒNIA FONT
Vola'm a sa lluna - CRIS JUANICO
Alfabets de futur - FELIU VENTURA
Jo faig cançons - JOFRE BARDAGÍ
Néixer - JUNTS
Entre nosaltres - LA PUERTA DE LOS SUEÑOS
Sent amb mi - LEXU'S
Camina descalç - LLUÍS CARTES
Sakam Te - MACEDÒNIA
Entre mil vidres trencats - MIQUEL ABRAS

Celebrem que hagin passat a la final tant grups novells com altres més consolidats. Encara sou a temps de votar, ja que podreu fer-ho des de la web fins el dia 15 d'Abril.

I recordeu que a l'apartat "Seccions" del menú de la dreta podeu consultar els espais que ens van oferint cada 15 dies l'Eia i el Ferran. Aquesta setmana, a les "Notes històriques" del Ferran, el Llibre Vermell.

Senzill de la setmana: Gossos - Oxigen

El Llibre Vermell

2007-03-28T20:59:00.000+01:00

Què cantaven els excursionistes del segle XIV? Com eren les cançons que se sentien a Catalunya fa sis-cents anys? En el capítol d'aquesta setmana intentarem resoldre aquestes qüestions parlant del Llibre Vermell de Montserrat, obra copiada el 1399 en què entre moltes altres coses hi trobem el Cançoner Montserratí, que recopila cançons per ser cantades pels pelegrins que visitaven aquell monestir.

Licor de Crema Catalana

2007-03-22T15:18:00.000+01:00

Aquest dilluns 19 de març segur que molt de vosaltres vau fer o tastar crema Catalana, doncs aprofitant que és Sant Josep us recomano que beveu "Licor de Crema Catalana". Tothom recorda l'anunci de "Melody, el licor de Crema Catalana" doncs està fet amb ou, llet i sucre i aromatitzat amb llimona i canyella, vainilla i caramel. A tot això li han afegit alcohol etílic, amb graduació alcohòlica entre 15º i 18º.

És ideal per consumir després de les postres. si es pot amb un got gelat, millor, perquè així fa tirar avall. Algú ho pren barrejat amb el café.

Com sempre també us adjuntem alguna cançó, doncs avui hem trobat 2 cantant que han fet una cançó sobre la crema. Jaume Arnella ens explica com es fa la crema catalana (La recepta de la crema) i Albert Fibla li posa títol a una de les seves cançons (Crema Catalana).

Plouen Catximbes i Crema de Gossos

2007-03-22T13:07:00.000+01:00

Com anunciàvem aquí mateix fa uns dies, ahir vam tenir als Plouen Catximbes al programa. Vam estar parlant amb l'Albert Palomar, el cantant del grup del Bages, que tot just ara comença una segona gira, després de la que els ha portat per tants escenaris catalans presentant el seu primer disc. Amb ell vam estar parlant del seu pas pels Premis Enderrock, recollint el guardó a millor grup revelació, del nou videoclip de "Les Cabres Meulen", de les peculiars lletres de les seves cançons, de la seva genuina veu...

Per altra banda també vam parlar amb l'Eia Vilardell, que a més de portar-nos una mica de licor de crema catalana (dilluns va ser Sant Josep), també ens va oferir una petita crònica del concert-presentació del nou disc de Gossos (Oxigen) que va tenir lloc a El Sielu, la mítica sala manresana.

Amb tot això vam poder gaudir, una setmana més, d'una hora de la millor música en català.

[Recordeu que podeu baixar-vos els programes des del menú de la dreta o escoltar-los en línia fent clic al botó de la capçalera de la web on diu "escolta'ns"]

Senzill de la setmana: Feliu Ventura - El pes d'un somriure

Filippo Landini i Plouen Catximbes

2007-03-19T12:08:00.000+01:00

El programa de dimecres passat va ser semi-especial: vam tenir l'actuació inesperada de "L'Acordionista Anònim" i la presència a l'estudi d'una oient del 25%. Tot això a més a més de les seccions habituals del programa com el "Notes històriques" en què en Ferran ens va fer un repàs de la història de L'Estaca, de Lluís Llach, i també el "Rojo Separatista" del Bernat, que ens va parlar del nou disc de Revolta 21.

L'endemà (dijous) vam estar a la Sala Vivaldi de Barcelona, on hi havia concert dels Filippo Landini, que repetien dissabte al Masnou, per tots els maresmencs i visitants. Aquí teniu una petita mostra de l'actuació del dijous a Barcelona:

Cal recordar que fa dues setmanes els Filippo Landini van ser de nou al programa per explicar les novetats del seu primer disc, que és a punt de sortir a la venta. En aquell programa (el número 21, que ja teniu penjat) també vam tenir la secció "De bar en bar" on l'Eia ens va explicar la història del Rom Cremat.

Per aquest dimecres que vé us tenim preparades més sorpreses, entre les quals hi ha (i així ja no és sorpresa) l'entrevista a Albert Palomar, cantant i ànima dels Plouen Catximbes, el grup pop-rock d'aire reggae de Manresa.

L'Estaca

2007-03-14T17:08:00.000+01:00

Ara que Lluís Llach s'acomiada parlem d'aquesta cançó, coneguda i cantada tant a dins com a fora dels Països Catalans.

Rom cremat

2007-03-07T11:42:00.000+01:00

Elaborat amb una base de rom, al qual se li afegeixen grans de cafè, pell de taronja i s'encén. Es serveix abans que no consumeixi la flama.

Normalment el rom cremat es fa quan comencen a cantar les havaneres i a la mitja part (tres quarts hora) ja està a punt de beure’l.

El rom cremat és la beguda més coneguda quan es fa una cantada d’Havaneres.

Tothom sap que cal buscar l’origen de l’havanera a Cuba, al corrent del segle XIX. En efecte són músics cubans que composaren i interpretaren les primeres obres catalogades com havaneres.

Els músics cubans s’han apropiat el ritme de la contradansa europea portat pels colons, barrejant-hi llurs músiques ancestrals. Les primeres havaneres així anomenades daten de 1848. Gracies als intercanvis entre Cuba i la mare pàtria, les havaneres s’estengueren fins les costes catalanes.

Una vegada a Catalunya a final del segle XIX, l’havanera fou adoptada pels pescadors, particularment com cant de taverna. Barreja d’un exotisme sensual, d’evocacions de paisatges encantadors, de ribes llunyanes i de formoses mulates, l’havanera s’ha arrelat dins la cultura de Catalunya.

Trobem molts grups d’havaneres dins les nostres terres, no només grups mariners, sinó que també trobem grups de terra endins, contrades on ni el mar ni el seu aroma hi arriba. Tot i que l’havanera és un ritme bastant tranquil, hi ha grups que han agafat algunes havaneres populars i les han transformat en ritmes més ballables (Rauxa, Tomeu Penya i potser la més coneguda amb “los Manolos”.) Però sempre va molt bé escoltar un grup d’havaneres tradicional.

Novetats i properes actualitzacions

2007-03-01T00:28:00.000+01:00

Com podeu veure fa uns dies que no informem amb detall dels programes que anem fent. No és que haguem parat, no pas! El que passa és que no tenim tot el temps que desitjariem per anar explicant les novetats aquí al blog ni tampoc per anar penjant tots els programes.

De moment, però, us hem de dir que tenim novetats. La secció "Notes històriques" d'en Ferran Vall ja ha estrenat la web. Podreu trobar un enllaç al seu apartat a la columna de la dreta (com la resta de seccions) i podreu veure tots els temes que ha anat tocant en Ferran en el programa. Molt recomanat!

D'altra banda, esperem poder penjar els últims programes a la web aviat. Pels que no ens podeu sentir per les ones, per a que us feu una idea, durant els últims programes hem pogut parlar amb l'Ignasi (seguidor de música en català), els Insomni (grup de Barcelona), els creadors de MúsicaLliure.net, i amb els D.O. (grup de Caldes de Montbui).

Evidentment hem seguit gaudint de les aportacions de l'Eia Vilardell amb el seu "De bar en bar" i sovint amb els suggeriments per anar de concert el cap de setmana amb "L'agenda" d'en Víctor Isern.

Bandolers

2007-02-28T01:35:00.000+01:00

Fem una breu introducció a un fenomen que al llarg de la Història ha aparegut i desaparegut, almenys en part, diverses vegades. El fenomen que tractem aquesta setmana, que tingué una gran importància a Catalunya, és el del bandolerisme.

Licor de Poliol

2007-02-21T15:28:00.000+01:00

El licor de poliol és un licor elaborat a partir de l'herba de poliol (molt coneguda com a poleo-menta).

Si volem preparar aquesta beguda caldrà que ho pensem una mica abans de voler-la prendre, perquè és necessari uns 20 dies d'espera.

Primer de tot posarem anís dins un pot i també hi afegirem un grapat de poliol sec, una barra de canyella i una nou moscada aixafada. Un cop tot dins el pot deixarem aquest al sol durant 20 dies.

Quan ja han passat els dies podem filtrar el contingut del pot i passar-ho a una ampolla de vidre. I ja estarà a punt per a beure.

És ideal prendre'n una copa amb gel per fer passar el menjar avall.

És un licor que es pren per les Terres de l'Empordà. Si teniu, un menjar copiós i proveu el licor i encara us trobeu massa "empatxats", proveu d'escoltar algun dels grups de l'Empordà, ells us faran baixar ràpidament el menjar. En tenim moltíssims com SanJosex, Mazoni, Miquel Abras,...

70 anys de l’inici dels bombardejos sobre Barcelona

2007-02-14T01:32:00.000+01:00

Aquesta setmana ha fet 70 anys que les tropes sublevades contra la República espanyola van començar a bombardejar Barcelona, amb l’objectiu d’atemorir la població civil. En parlem, d’aquest primer bombardeig i dels que el succeïren fins que acabà la guerra, al capítol d’aquesta setmana.

JORCX

2007-02-02T12:05:00.002+01:00

Aquest dimecres passat vam tenir amb nosaltres en Jordi Calmet (Jorcx), un cantautor jove que fa poc ha tret un disc on versiona cançons de Leonard Cohen (Jorcx interpreta Cohen, novembre 2006). Ja fa molts anys que corre pel món de la música, ja que només cal parar una mica d'atenció a la seva biografia o a la quantitat de maquetes i discs que ha tret (podeu consultar-ho a : www.jorcx.net ). Vam passar una bona estona amb en Jordi i va ser un plaer que volgués tocar en directe dues cançons : "prefereixo tocar que parlar", va dir. I així va ser perquè va tocar Al·leluia (versió de Leonard Cohen, del seu últim disc) i Jo penso en tu (de Pau Riba, inclosa a Cançons d'aquí, 2002). Si el voleu veure en concert, la propera cita és: el concert que farà el dia 15 de Febrer, a L'Hotel de Matadepera (23h), on farà versions acústiques de pop-rock català amb els Catakumbes. Segur que valdrà la pena!

Biografia Musical de Jordi Calmet (JORCX)

Jordi Calmet comença l´activitat musical cap a l´any 1991, en el grup THE RES junt amb alguns companys d´escola. Ja a la Universitat, forma el duet GÈMINI durant l´estiu del 96, al costat d´Artur Rodríguez. El Juliol del 97, Dani Rodríguez entra en el lloc del seu germà i adopten el nom de LOVE-SIX, en honor a una cançó de Bob Dylan. Pel maig del 99, els dos músics col.laboren amb la companyia Estrip-Trist Teatre, fent una cançó i tocant en directe a l´obra “El blues del pont”. L´any 2000 grava les seves primeres maquetes en solitari amb la col.laboració d´un grapat de vells amics, sota el nom artístic de JORCX (són les seves inicials, i es pronuncia més o menys com “George”). Durant el 2001, enregistra un recull de versions en Català d´autors anglo-saxons que aconsegueix molt bona acollida. El següent any, grava una nova maqueta amb temes propis ("Jorcx 2002") que el classifica a les semifinals del concurs Sona 9, i també segueix amb la seva sèrie de versions amb un altre treball ("Cançons d´aquí"). L´any 2003 s´edita per fi el seu debut discogràfic, “Racons del temps” (Discmedi), al mateix temps que finalitza els estudis de Gestió d´Empreses de Comunicació Audiovisual. Actualment, Jorcx està preparant un nou projecte de CD titulat "Doble joc".

Capítol experimental

2007-01-31T01:29:00.000+01:00

El Notes històriques no és aliè als fets del present i pot veure’s afectat per diverses circumstàncies, com per exemple les èpoques d’exàmens. Amb aquest capítol vivim un intens dia d’estudi a través de diverses cançons.

Orxata

2007-01-24T14:04:00.000+01:00

Al País Valencià la forma més popular és l'orxata de xufes, que es fa, exclusivament, d'aigua, xufes i sucre. Se serveix molt freda, gelada o granissada, com un refresc, sovint acompanyada de fartons.

El nom prové probablement de ordiata, fet d'ordi (del llatí Hordeum). Existeix una etimologia popular que explica que el mot orxata prové de quan Jaume I entrà a València i una bella dama valenciana li donà a tastar un got d'orxata. Jaume I, quedà tan sorprès del seu sabor que li contestà a la dama: "Açò és or, xata", d'on suposadament derivà "orxata". Lògicament, esta explicació és falsa, en primer lloc per la seua clara inverosimilitud, però, a més, perquè "xata" és un castellanisme que molt probablement era desconegut al català del segle XIII.

Hi ha un grup de l'Horta que es va formar al 2003, suposem que els agrada molt l'orxata, ja que es diuen igual que la beguda, aquests són Orxata Sound System. Prenem diferents estils de música electrònica per mesclar-los amb cant valencià d'estil i altres melodies tradicionals valencianes.

Corrandes d’exili

2007-01-17T01:22:00.000+01:00

L’any 1939 centenars de milers de persones es van haver d’exiliar i moltes d’elles, com per exemple el poeta de Sabadell Joan Oliver –Pere Quart–, van deixar constància escrita de les seves experiències. Amb la poesia Corrandes d'exili, d’aquest autor, rememorem aquells fets.

L'Agenda del 11-12 i 13 de gener del 2007

2007-01-11T11:35:00.000+01:00

Per Dijous dia 11 de gener tenim dues propostes una a Barcelona ciutat i l'altre a Cerdanyola del Vallés on podreu trobar algun membre del programa, On és l'eia??. A Barcelona a la Sala Luz de Gas al carrer muntaner trobem el Concert de Josep Thió a les 10 de la nit, i L'altre opció és Rauxa a la sala Acme a la mateixa hora però a Cerdanyola.

Ja Divendres tenim tres opcions per anar fent boca de cara a la nit del dissabte, l'opcio barcelonina és Abert Pla a l'auditori a les 10 de la nit, si per altra banda volem un concert mes mogudet podem anar fins Sant Vicenç de Montalt, Maresme lliure i tropical trobem Els Pets dintre la seva gira de teatres on dintre la seva tonica de concerts fa un repas a la seva carrera amb cançons noves. I per els amants de la música d'autor tenim el Tastautors'07 a la Sala Sarau de Cardedeu (Valles) amb Cesc Freixas i Quico Pi de la Serra.

I ara sí, estem a Dissabte el gran dia del cap de setmana, i mentre jo estaré dormint perque tinc una cursa el diumenge, peeró igualment us proposare coses pq us divertiu per mi, dintre el cicle Tradicionarius podem anar al Teatre dels Lluïsos de la Vila de gràcia a les 10 de la nit trobem Xazzar grup que vem entrevistar en l'últim programa normal de l'any passat que ens oferiran el seu espectacle del mon de Xazzar amb música zingara-gipsy-jazz creant un so 100%ballable i per si no vas poder anar al concert de dijous d'Albert Pla, tens una altre oportunitat al mateix lloc.

Resum:

11/01/2007 RAUXA Cerdanyola del Vallès (Acme)
11/01/2007 22:00 JOSEP THIÓ Barcelona (Luz de Gas)
12/01/2007 22:00 ALBERT PLA Barcelona (Auditori)
12/01/2007 23:00 ELS PETS San Vicenç de Montalt
12/01/2007 CESK FREIXAS+QUICO PI DE LA SERRA (Tastautors'07) Cardedeu (Sala Sarau) 4€
13/01/2007 22:00 XAZZAR (Tradicionarius) Barcelona (Teatre Lluïsos)
13/01/2007 22:30 ALBERT PLA Barcelona (Auditori)

Ratafia

2007-01-10T21:24:00.000+01:00

La Ratafia és un licor elaborat a partir d'herbes remeieres, nous verdes, aiguardent, sucre i altres secrets.

Mossèn Cinto Verdaguer ha escrit la coneguda llegenda que ens explica l'origen del "nom d'aquesta estranya i gustosa bevenda tan catalana i pagesívola". "Reunits en terreny neutral tres bisbes catalans per solucionar problemes referents als bisbats i als seus límits, la reunió es perllongà durant hores i hores. Amb les boques eixutes després de tanta xerrameca, emanaren beguda i els fou servit un licor casolà. Sembla que els efectes foren prodigiosos i ràpidament arribaren a un acord que satisfeia les tres parts: "Rata fiat", que podem traduir per "queda establert" o "tracte fet". Preguntat l'amo de la masia el nom de la beguda els va respondre: "No ho sé, no en té. És feta a casa". Els bisbes li van donar el nom de "Rata fiat", ratafia, que fou adoptat pel poble per confirmar els seus tractes."

A la Garrotxa és la beguda nacional, però també és molt típica a les comarques del Pallars, Ripollès i de la Selva. Tot i que és una beguda de la Terra no només la podem trobar als Països Catalans, sinó que la Ratafia es pot beure a Itàlia, Polònia, Txèquia, Estats Units, SudÀfrica,... A Santa Coloma de Farnés cada desembre es fa la fira de la ratafia on es poden trobar un resum de diversos aspectes relacionats amb aquest licor, des dels orígens etimològics del nom, passant per diverses històries i llegendes de tan antiga beguda, fins als variats tipus de ratafia que podem trobar arreu del món. També es pot trobar l'auca de la ratafia.

Els terrassencs la Carrau ja ens expliquen en una de les seves cançons, quins prodigis fa aquest licor.

Banda Barretina i concurs Junts!

2007-01-10T15:38:00.000+01:00

Avui tornem! Després de les festes nadalenques i de la gran "turronada", tornem amb una altra "quarta part" de música en català, una hora de 25%.

Aquest vespre parlarem amb en Xavi, el cantant de Banda Barretina, un grup que trenca una llança a favor de la terra. Prenen la paraula, el microfon, les sales de concerts per una banda, i la barretina i el porró per l'altra, i es planten a fer música mentre esperen que els genis d'aquesta terra tornin a ocupar el lloc que els pertoca.

Els preguntarem a quins genis es refereixen i d'on han tret aquestes ganes de festa, i escoltarem la seva música, per preparar-nos de cara als seus pròxims concerts. Són 7 joves que toquen des de la flauta travessera fins a l'acordió... veurem com s'entenen tots plegats.

A més de tenir als Banda Barretina, us explicarem el funcionament del nou concurs que estrenarem avui mateix. I atenció perquè els visitants del blog que no podeu sentir Ràdio Tiana també podreu participar. El premi, valorat en 20 euros, consisteix en dues invitacions per anar a veure la presentació del nou disc de Junts el 2 de febrer a la Sala Clap de Mataró.

I no ens oblidem de l'Eia Vilardell, que ens explicarà coses que no sabem de la Ratafia a la secció "De bar en bar" (recordeu que aquí a la web podeu consultar en format text els continguts de la seva secció, un bon recull del "mam"). Per acabar en Victor Isern ens farà una repassada dels propers concerts més destacats a "L'agenda".

Senzill de la setmana: La Troba Kung-Fú - Cançó del Lladre

Especial de Nadal

2006-12-28T11:12:00.000+01:00

Per aquest Nadal hem preparat un programa especial d'una hora, amb continguts diferents als habituals, que s'anirà emeten durant aquestes festes.

La visita als estudis de Ràdio Tiana de diferents col·laboradors del 25% per felicitar el Nadal i el 2007 és l'eix del programa. Tenim l'Eia Vilardell que a més de bons desitjos pel 2007 també ens explica una mica d'on vé això del Cava, en Marc Ceba que vé amb la seva guitarra a regalar-nos una peça nadalenca de Xesco Boix; també ens interromp el "Rojo Separatista", que decideix presentar-se en persona per explicar les farses del Nadal més comercial; en Víctor Isern ens explica que per Nadal el millor és quedar-se a casa, però finalment confessa que té algun as amagat a la màniga i ens dóna alguna proposta per anar de concerts aquestsdies; i també parlem amb en Ferran Vall que aprofita per felicitar les festes a tots els Tianencs.

D'altra banda tenim l'estrena exclusiva d'una cançó de Nadal, sortida d'un dels artistes habituals al 25%. La temporada passada ja vam estrenar una versió que havia fet en català d'un tema dels Oasis, i aquesta vegada en Bernat Calbetó vé a explicar-nos aquesta "joint-venture" que l'ha portat a reunir-se amb 4 amics per gravar una nadala amb lletra pròpia, versionant la música d'un grup anglosaxó dels anys 70. El tema es diu "... i Bon Nadal!" i el sentireu en exclusiva a Ràdio Tiana aquestes festes (més informació aquí).

Cava

2006-12-25T23:45:00.000+01:00

Per les festes nadalenques no hi ha res que vingui ve més de gust que brindar amb la beguda més estesa de les nostres contrades.

El Cava és un vi escumós fruit d'una segona fermentació a l'ampolla. Només el most de màxima qualitat de la primera premsada del raïm pot fer-se servir pel Cava. Després de la primera fermentació el vi és embotellat amb un tap provisional i emmagatzemat en posició horitzontal durant molts mesos.

El cava ens fa gaudir tant en situacions formals com menys formals. Compartir una ampolla de Cava amb amics a casa, en un bar o restaurant, dóna una gran satisfacció i aporta una nota de festa a l’ocasió que es reflexa en les bombolles a la copa.

Tot i que el cava és una beguda que es conrea a tot el Principat, l'ubicació més extensa és la de les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès. El grup que hem escollit és una barreja entre les dues comarques. El Santi No Ve són un grup per ballar a les places. Les cançons, arrelades a la música de la seva terra, l'Anoia i el Penedès, com la sardana curta, la polca o la masurca, es combinen amb altres estils més moderns com la rumba, l'ska o el reggae. La cançó que escolteu és una invitació a moure el cos.

Podré tornar enrera, tribut a Sopa de Cabra

2006-12-20T14:11:00.000+01:00

Aquesta setmana, farem una repàs a la trajectòria musical de Sopa de Cabra, arran de l'aparició del disc "Podré tornar enrera", que és un tribut que fan una quinzena d'artistes al grup de Girona; gent com Amaral, Gossos, Lax'n'busto, Pastora, Sidonie, Sabor de Gràcia, Beth, Roger Mas, Jofre Bardagí, etc. fan la seva pròpia versió de la cançó que més els ha agradat de Sopa. També cal destacar que hi ha una cançó inèdita Seguirem somiant, que està composta pel grup i que és una cançó dedicada al Ninyin, que va morir el 20 de Gener de l'any 2002.

"Coincidint amb els cinc anys de la dissolució de la banda que va revolucionar la història del rock català, la discogràfica MUSICA GLOBAL publica un disc màgic i ple de llum en què una quinzena d’artistes versionen la seva cançó preferida dels Sopa: “PODRÉ TORNAR ENRERE. EL TRIBUT A SOPA DE CABRA”."

El nostre recopilatori inclou aquestes cançons. Hem mirat de buscar les més emblemàtiques i algunes que no ho són tant, i evidentment, es podrien fer milers de seleccions diferents. Si algú té temps i vol fer la seva propia selecció de temes de Sopa de Cabra que deixi un comentari. Nosaltres hem optat per 12 temes, aixi que com a màxim escolliu-ne 12.

Podré tornar enrera
L'empordà
El boig de la ciutat
Tot queda igual
El carrer dels torrats
Mai trobaràs
Bloquejats
Pell de lluna
Instants del temps
El far del sud
Camins
Plou i fa sol

Què volen aquesta gent?

2006-12-20T01:08:00.000+01:00

La cançó Què volen aquesta gent?, amb lletra de Lluís Serrahima i música de Maria del Mar Bonet, ens acosta a la repressió que practicaven les autoritats de la dictadura franquista.

Xazzar

2006-12-13T13:11:00.000+01:00

Aquesta nit parlarem amb la Noemi, una de les violinistes de Xazzar, els guanyadors de l'edició d'aquest any del Sona9. Ens parlaran d'aquest concurs i la repercussió que ha tingut en la trajectòria del grup. Aquesta nova formació que beu de la música balcànica de l’Europa de l’Est presenta una proposta sorprenent. Són set components - cinc noies i dos nois- que recuperen els ritmes endimoniats dels zíngars, on el ball i la festa són alguns dels elements predominants. Amb aquesta barreja de klezmer-gipsy-jazz podreu viatjar al “Món de Xazzar” i gaudir d’una bona estona de festa lluny de la quotidianitat.

A part de parlar amb ells també passaran pel programa l'Eia Vilardell, amb la seva secció "De bar en bar", que ens descobrirà alguna beguda del nostre país. Per acabar el programa, tindrem l'agenda de concerts, amb en Victor Isern, per preparar les sortides del cap de setmana.

El "Senzill de la setmana" estarà dedicat al Quimi Portet amb el seu famós tema "La Rambla".

Masclet

2006-12-13T00:26:00.000+01:00

El Masclet és un combinat de Reus (comarca del Baix Camp) on es barregen el vermut i el Plim. És la beguda de festa major, que entra molt bé però dóna una bona ressaca si no es beu amb moderació.

Per qui no coneix el Plim, serà molt difícil preparar aquest beuratge. Doncs el Plim és una beguda refrescant de fruites, fabricada a Reus. El nom constitueix una veritable anècdota: és conseqüència de la resposta d’un dels responsables comercials de l’empresa, al qual es va demanar opinió sobre el nom de la beguda i ell respongué amb l'expressió «a mi plim!».

Podem prendre el Masclet amb una combinació de rock, ska i reggae amb el so de “Set i mig” un grup del Baix Camp que fa poc que estan en escena, però amb uns objectius molt clars: gaudir i transmetre la seva música.

La Guerra dels Segadors

2006-11-29T01:03:00.000+01:00

Parlem de diferents aspectes de la Guerra dels Segadors mitjançant la cançó popular que, en una versió un xic diferent a la que ací comentem, és actualment l’himne nacional de Catalunya.

Fam de Funk

2006-11-27T23:38:00.000+01:00

En el proper programa entrevistarem als Fam de Funk, tota una banda del millor funk del nostre país, i cantat en català. Formada per 10 grans professionals instrumentistes, porten la canya del millor funky als escenaris de tot Catalunya, amb la força característica dels vents i la resta d'instruments que fan volar aquest ritme, fill de James Brown.

Tindrem als estudis de Ràdio Tiana a Lluís Pascual, trombó i lider de la banda, que va presentar-se al públic el passat divendres 17 de novembre, a la Sala Apolo, davant de més de 600 persones.

A més de parlar amb ell també passaran pel programa en Víctor Isern, amb l'agenda pel cap de setmana, ja habitual, i en Ferran Vall, que ens portarà una setmana més aquell toc històric i cultural sobre els aspectes que envolten les cançons del nostre país, amb la secció "Notes històriques"

"de bar en bar"

2006-11-23T11:57:00.000+01:00

On sou? Què voleu beure?

Al 25% et donem tota la informació de les begudes de la nostra terra, perquè vagis on vagis dels Països Catalans puguis beure el que és autòcton.

Cada beguda anirà acompanyada d'un grup de música del lloc en questió. Esperem que us faci un bon servei!

Animeu-vos i ajudeu-nos a fer la llista més i més llarga!

La Pomada

2006-11-22T21:11:00.000+01:00

La pomada és una beguda de la terra típica de l'illa de Menorca que s'obté al barrejar Gin Xoriguer i llimonada. La pomada està molt associada a les festes de menorquines de l’estiu. Es pot trobar la barreja feta però es recomana, sempre que sigui possible, fer-la al moment emprant Gin Xoriguer i llimonada recent expremuda rebaixada al 50% amb aigua freda o gel, a gust del consumidor.

Amb l'ocupació britànica durant el segle XVIII, la gent de Menorca adoptà com a pròpia la ginebra, una beguda que els militars ocupants havien portat de la seva Anglaterra, precisament per poder continuar bebent-ne a la mateixa illa. Una beguda que avui, justament 220 anys després de la marxa de l'exèrcit britànic, es manté més viva que mai, després de la bona acollida per part dels menorquins nadius.

Si prens una pomada, la podries acompanyar amb la música del grup Inventari. Aquest grup es formà l'any 1995. Des dels seus inicis no ha aturat de fer concerts arreu de Menorca i Mallorca.

Benvinguts!!!

2006-11-22T17:02:00.000+01:00

Benvinguts al blog del 25%, el programa de música en català de Ràdio Tiana (107.2 FM).

Aquí podreu escoltar els programes emesos, però també podreu seguir l'actualitat de la música en català, des de la visió pròpia del 25%, així com també conèixer més coses sobre les begudes de la terra (per part de la secció "De bar en bar"), investigar que s'amaga darrera les nostres cançons (per part de la secció "Notes històriques"), i fer una repassada als concerts que es vagin fent per aquestes terres (amb "L'agenda"). De vegades també se'ns "colen" interferències d'un tal "Rojo separatista", que ens punxa música compromesa amb el país, segons diu ell mateix.

Recordeu que, a més, cada setmana tindrem un convidat especial a qui entrevistarem. Fins ara pel programa han passat grups com Pullover, Gossos, VallFolkSka, NoBadis, Mugroman, La Carxofa i la Ceba, Gerard Quintana...

Seguiu visitant el nostre blog i podreu mantenir-vos informats del que passa i del que passarà al 25%.

Viatgem per Occitània i altres indrets veïns

2006-11-15T00:54:00.000+01:00

Recorrem Occitània i alguns indrets veïns mitjançant una cançó que és tradicional a totes aquestes terres. Com tota cultura transmesa de paraula, ha estat i és subjecta a canvis, però les petites diferències que hi ha entre les diverses versions no fan difícil veure’n el que els és comú.

El moscat

2006-11-08T00:09:00.000+01:00

El moscat és com es coneix a Catalunya Nord el vi de moscatell. Aquest és un vi dolç obtingut amb aturada fermentativa per addició d'un altre vi, o bé amb una fermentació alentida i parcialment en ampolla, que fa que no tot el sucre esdevingui alcohol. La graduació és alta i el gust i l'olor recorden el mesc, d'on prové etimològicament el nom de moscatell.

És una varietat molt antiga, ja utilitzada per grecs i romans. Es suposa que és originària d'Alexandria. Els musulmans la van introduir a la península Ibèrica. Necessita del veïnatge del mar, que li aporta el grau d'humitat necessari per a obtenir una vegetació òptima.

Si prenem moscat se'ns deleitarà el paladar, i si mentrestant també volem deleitar l'oïda, podem escoltar una mica de Joan Pau Giné, gran cantautor de Catalunya Nord. Amb el seu rossellonès podem passar una bona estona al costat d'una copeta de moscat.

La Guerra de Successió al País Valencià

2006-10-18T00:43:00.000+01:00

En el primer capítol de “Notes històriques” parlem d’uns fets importants que succeïren ara fa 300 anys: la Guerra de Successió i, més concretament, la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707).

El Burret

2006-10-11T10:54:00.000+01:00

El Burret o licor-cafè és una beguda de la terra típica de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa. Com el seu nom indica és una composició de cafè amb una graduació alcohòlica que es troba sobre els 15 i els 20 graus i és de color negre.

El "burret" canvia el nom depenent amb què s'ha barrejat. Es diu Pingüí si combines el burret i l'orxata, si el barreges amb granissat de llima es diu Mentireta, el més conegut és el combinat amb refresc de cola, anomenat Plis-plai i, fins i tot es pot barrejar amb cervesa. Encara que també com aperitiu tot sol.

Facis la combinació que facis, està bé pendre'l amb una mica de música de Mugroman (escoltar entrevista), un grup de Xixona a la comarca de l'Alacantí.

L'Olla maresmenca

2006-10-04T11:13:00.000+01:00

L'Olla Maresmenca és una beguda molt poc coneguda amb aquest nom, però segur que tothom l'ha tastat alguna vegada. Com diu el nom es fa dins una gran olla, com més beguda hi hagi, més durarà la nit!

La seva composició és molt bàsica, martini blanc i refresc de llimona a parts iguals, una quantitat de sucre important i molt gel.

I per les terres del Maresme tenim un grup que segurament ha begut diverses vegades l'Olla Maresmenca, aquests són Filippo Landini (escoltar entrevista), ells són de Canet de Mar i la seva música ens pot acompanyar durant tota la nit.